El Centre d'Art La Rectoria (Fundació La Rectoria de Vilamajor) us convida a la inauguració de l'exposició "Parada i Fonda" d'Agàpit Borràs, el proper dia 6 de juny, a les 12h als locals del Centre d'Art.

 Poder compartir:

Les arrels + la terra + la història + les textures + el paisatge + les eines del camp + els valors + els colors + els avis + la organització del territori + les estructures de poder + les desigualtats al món + el TTIP i més coses que em deixo.

Dels 947 municipis que hi ha a Catalunya no tots tenen una Rectoria Vella.

Però al Baix Montseny n’hi ha dues: una a Sant Celoni i una altre a Sant Pere de Vilamajor.

Les dues Rectories Velles són centres d’art i de debat. Fa pocs mesos vaig participar en una exposició col·lectiva recordant un aniversari de la mort de Martí Pol:

la Rectoria Vella de Sant Celoni va ser la seu.

Aquesta vegada estic convidat a Sant Pere de Vilamajor.

M’agrada que les dues Rectories estiguin a prop.

Són dos referents culturals molt arrelats i de molta utilitat al Baix Montseny

Al Baix Montseny hi ha un bon gruix d’activitats arrelades al territori i el PIC (Producte Interior Cultural) per càpita és elevat i molt satisfactori.

A l’Escola d’Arquitectura em varen ensenyar l’ordre i la mida de les coses.

Però la vida t’ensenya molt més.

Escoltar els pagesos i als avis, observar la naturalesa, com anar pel món, llegir la història i tastar textures, materials i olors.

A Mataró, vaig néixer dins la fàbrica de joguets: la fàbrica del meu avi i del meu pare.

De petit he vist descarregar troncs de fusta humits i plens de molsa a la fusteria de la fàbrica, i he seguit el procés de transformació, fins que es convertien en
fitxes per a jugar al dòmino, a les dames o al parxís.

M’agrada fer coses amb les mans, poder afinar conceptes i identificar els objectes, com si fos veritat allò que deia Mies van der Rohe: “less is more”.

Amb unes tisores pots fer un elefant i amb una tapadora d’un pot pots fer els ulls de Joan Miró

L’arquitecte alemany Karl Friedrich Schinkel, demanava als seus alumnes que dibuixessin els edificis que projectaven i que després els dibuixessin destruïts,
convertits en runes romàntiques, així trobarien l’anima de l’arquitectura i la seva temporalitat.

M’agrada aquesta manera al·legòrica de buscat el fons i l’essència de les coses.

Tot això ens permet, poder explicar moltes de les coses que ens passen avui i que estan al nostre entorn.

Esteu convidats.

Agàpit Borràs

Aquest missatge es per . Si vols deixar de rebre els nostres e-mails pots donar-te de baixa en qualsevol moment fent clic

Este mensaje es para . Si no desea recibir nuestros e-mails en el futuro puedes darte de baja haciendo clic

This message has been sent to . If you do not want to receive our mails in the future you can unsubscribe by clicking