Per Mercè Piera Raspall (1962 – 2010), la creativitat era una segona pell. Com a professional de la comunicació (va ser cofundadora d'una agència especialitzada en decoració i esdeveniments) l'originalitat de les seves intuïcions i la seva imaginació transfiguradora eren prou conegudes; pocs, però, coneixien l'arrel artística d'on treien origen. Personalitat polifacètica, la passió per la pintura de la Mercè és potser la més antiga (va estudiar Belles Arts a Roma), i mai no va abandonar-la del tot, malgrat el poc temps disponible. Robava hores als matins, pintava gairebé d'amagat, però amb una constància, una passió i un grau d'autoexigència poc comuns.
Era aquest el seu món paral·lel, la realitat on trobava expressió la seva vida interior, rica i complexa; era aquí on podia debatre's entre la insatisfacció, que sempre l'acompanyava, i la plenitud. I era aquest l'espai des d'on Mercè plasmava les seves imatges de mons paral·lels, carregades d'un lirisme tendre i d'una gran capacitat visionària.
La vinculació de Mercè Piera al Centre d'Art la Rectoria fa d'aquest espai el lloc idoni per retre un homenatge a la persona, certament inoblidable, però sobretot a la seva pintura, que per la seva qualitat intrínseca i pel seu poder de suggestió mereix sens dubte ser coneguda i admirada.

Stefano Puddu