Judith Vizcarra
18.04.2013 - 15.05.2013
La dona ha après a viure en un entorn hostil cap a la seva condició des de temps antics. La seva exclusió ha estat una pràctica habitual a la majoria de pobles al llarg de la història, i encara avui persisteix en un bon nombre de societats contemporànies. La visió androcèntrica que segueix fortament arrelada en el pensament intern de moltes comunitats, continua acceptant amb normalitat la idea de la dona com a sinònim de debilitat, temptació o desequilibri. Lamentablement, el triomf d’aquesta mirada excloent ha arribat a impregnar àmbits de la ciutadania com la política, l’educació, la cultura o l’esport, sovint no fent possible un canvi de perspectiva en la percepció de la figura femenina dins la societat.
El treball que la fotògrafa Judith Vizcarra està realitzant des de fa anys, aborda frontalment el tema de la identitat i del gènere. Fugint de qualsevol victimisme i indagant en els clixés socioculturals instaurats, pretén destapar l’autèntica dona que ha sigut relegada -i en molts aspectes aniquilada- per les cultures i les religions des de fa segles. Agafant els seu propi cos com a material experimental, la fotògrafa assaja un llenguatge directe, clar i obertament conscient en relació a la seva pròpia identitat. Tal com ella mateixa ha expressat: “la dona ha de deixar de ser, en primer lloc, la representació del seu cos”. D’aquesta manera, l’obra de Vizcarra vol desactivar els rols socialment establerts i acceptats en els que la dona és vista com un ésser vulnerable o, contràriament, com un ésser la força del qual radica en la seva capacitat per erotitzar l’home, cercant de igual manera desprendre’s dels tipismes assignats tradicionalment a les dones, com podria ser el de la maternitat entesa com objectiu vital inherent a la feminitat. Les fotografies de Judith Vizcarra reivindiquen, en definitiva, l’abandó de les atribucions socialment imposades per raons de gènere, i propugnen la transformació completa de la dona, una renovació que, com la sang de la menstruació, s’haurà d’originar i haurà de fluir del seu propi interior.