No hay traducciones disponibles.
Poder compartir:
Les arrels + la terra + la història + les textures + el paisatge + les eines del camp + els valors + els colors + els avis + la organització del territori + les estructures de poder + les desigualtats al món + el TTIP i més coses que em deixo.
Dels 947 municipis que hi ha a Catalunya no tots tenen una Rectoria Vella.
Però al Baix Montseny n’hi ha dues: una a Sant Celoni i una altre a Sant Pere de Vilamajor.
Les dues Rectories Velles són centres d’art i de debat. Fa pocs mesos vaig participar en una exposició col·lectiva recordant un aniversari de la mort de Martí Pol:
la Rectoria Vella de Sant Celoni va ser la seu.
Aquesta vegada estic convidat a Sant Pere de Vilamajor.
M’agrada que les dues Rectories estiguin a prop.
Són dos referents culturals molt arrelats i de molta utilitat al Baix Montseny
Al Baix Montseny hi ha un bon gruix d’activitats arrelades al territori i el PIC (Producte Interior Cultural) per càpita és elevat i molt satisfactori.
A l’Escola d’Arquitectura em varen ensenyar l’ordre i la mida de les coses.
Però la vida t’ensenya molt més.
Escoltar els pagesos i als avis, observar la naturalesa, com anar pel món, llegir la història i tastar textures, materials i olors.
A Mataró, vaig néixer dins la fàbrica de joguets: la fàbrica del meu avi i del meu pare.
De petit he vist descarregar troncs de fusta humits i plens de molsa a la fusteria de la fàbrica, i he seguit el procés de transformació, fins que es convertien en
fitxes per a jugar al dòmino, a les dames o al parxís.
M’agrada fer coses amb les mans, poder afinar conceptes i identificar els objectes, com si fos veritat allò que deia Mies van der Rohe: “less is more”.
Amb unes tisores pots fer un elefant i amb una tapadora d’un pot pots fer els ulls de Joan Miró
L’arquitecte alemany Karl Friedrich Schinkel, demanava als seus alumnes que dibuixessin els edificis que projectaven i que després els dibuixessin destruïts,
convertits en runes romàntiques, així trobarien l’anima de l’arquitectura i la seva temporalitat.
M’agrada aquesta manera al·legòrica de buscat el fons i l’essència de les coses.
Tot això ens permet, poder explicar moltes de les coses que ens passen avui i que estan al nostre entorn.
Esteu convidats.
Agàpit Borràs
